Doncs molt a dir i poc que recordo perque encara és prou de mati, tot i que faré un esforç XD
Problemes amb la noia del pis (no donaré detalls que m'altero) el meu contracte acabava aquest mes de març, pero el jefe m'ha demanat que em quedi una setmana més (YEAH, perquè m'encanta aquesta feina i la pasta que em dona!). L'ordinador al final sembla que el tindré per la via més lenta que haviem pensat el meu informàtic (l'unic en qui confio cegament en aquestes coses... de fet, to lo relacionat amb aixo li paso la info o li faig les preguntes a ell) i jo. Us trobo a faltar, pero se'm fa paliable gràcies a la futura finestra informàtica que tindré d'aqui a poc per xerrar amb vosaltres ^^
Novetats? Doncs que l'altre dia, vaig anar a la pizzeria "de sempre" que regenta una italiana (que no sé perquè mon germà em va dir "tu mateix" el primer dia que la vaig veure) bastant jove, potser una mica més que jo. El detall es que té un ulls blaus preciosos només eclipsats per la bellesa dels seus pits, que no té cap inhibicio per insinuar a la feina juntament amb el seu pare, el seu germà i a vegades (no sé si es la mare o una germana, soc nefast amb les edats). Lo gracios del tema es que la pizzeria es buida de clients (cosa RARISIMA, la veritat) i em comença a parlar de la seva mala experiencia sentimental amb l'ultim dels seus ex (britanic vaig entendre... per què tothom li dona tanta importància al a nacionalitat d'una persona? no sabia que el mon fos tan separatista!). En fi que no vaig poder evitar donar-hi la meva opinio, ja que ella parlava de que no podia evitar ser molt pasional (al meu cap: "hm... ja van 2 posibles insinuacions... Aquesta vol algo o és cosa meva?") i que ell també ho va ser en 2 setmanes pero després es va desinflar. A lo que jo vaig respondre que està molt bé ser pasional (de devo: pasion a muerte), pero com més passio es dona, més selecio necesites fer, per la teva propia seguretat; es que és de logica!
En fi, em va escoltar el discurs, com jo havia fet amb ella (crec que el meu va ser mes llarg donat que encara no domino el frances del tot i l'italia... en fi, millor no parlar-ne hahahaha), i em va donar les gràcies i vaig marxar. (Per a aquells/es que estigueu cagant-vos en mi, per no haver fet res: calmeu-vos, encara no he acabat, que us veig venir) Aleshores, no sé si al dia següent o a l'altre, els meus companys aconsegueixen que vegui una birra amb ells (després de la feina ens reunim tots i fem el que a frança es tradueix com "fer la birra" o aixi XD) perquè estava amb un cabreig de la hostia per lo del pis i mon germà i un munt de coses més que ja no tenen sentit; i agafo un troç de paper de la feina, hi escric el meu numero amb el meu nom, vaig a la pizzeria (que està molt aprop de la feina) i li planto el telefon dient-li: "quest e per tue" i a pendre pel sac, surti i al girar el cap, la veig somriure pel sota el nas... Crec que aixo va ser dijous passat i ara som a dimecres i encara no ha trucat. En fi, mala sort, no em deprimeix, pero em sorpren que no hagi sabut analitzar bé les senyals... En fi, tothom té un punt feble i jo me n'he trobat un altre. A treballar-lo!
Moraleja: tot els excesos son dolents, pero les faltes/carencies son excessos invertits! A BEURE PER PERDRE LA VERGONYA!
PD: Bernat, recorda'm aixo mateix quan quedem, i et convido al vodka negre amb lima! YEAH!
Problemes amb la noia del pis (no donaré detalls que m'altero) el meu contracte acabava aquest mes de març, pero el jefe m'ha demanat que em quedi una setmana més (YEAH, perquè m'encanta aquesta feina i la pasta que em dona!). L'ordinador al final sembla que el tindré per la via més lenta que haviem pensat el meu informàtic (l'unic en qui confio cegament en aquestes coses... de fet, to lo relacionat amb aixo li paso la info o li faig les preguntes a ell) i jo. Us trobo a faltar, pero se'm fa paliable gràcies a la futura finestra informàtica que tindré d'aqui a poc per xerrar amb vosaltres ^^
Novetats? Doncs que l'altre dia, vaig anar a la pizzeria "de sempre" que regenta una italiana (que no sé perquè mon germà em va dir "tu mateix" el primer dia que la vaig veure) bastant jove, potser una mica més que jo. El detall es que té un ulls blaus preciosos només eclipsats per la bellesa dels seus pits, que no té cap inhibicio per insinuar a la feina juntament amb el seu pare, el seu germà i a vegades (no sé si es la mare o una germana, soc nefast amb les edats). Lo gracios del tema es que la pizzeria es buida de clients (cosa RARISIMA, la veritat) i em comença a parlar de la seva mala experiencia sentimental amb l'ultim dels seus ex (britanic vaig entendre... per què tothom li dona tanta importància al a nacionalitat d'una persona? no sabia que el mon fos tan separatista!). En fi que no vaig poder evitar donar-hi la meva opinio, ja que ella parlava de que no podia evitar ser molt pasional (al meu cap: "hm... ja van 2 posibles insinuacions... Aquesta vol algo o és cosa meva?") i que ell també ho va ser en 2 setmanes pero després es va desinflar. A lo que jo vaig respondre que està molt bé ser pasional (de devo: pasion a muerte), pero com més passio es dona, més selecio necesites fer, per la teva propia seguretat; es que és de logica!
En fi, em va escoltar el discurs, com jo havia fet amb ella (crec que el meu va ser mes llarg donat que encara no domino el frances del tot i l'italia... en fi, millor no parlar-ne hahahaha), i em va donar les gràcies i vaig marxar. (Per a aquells/es que estigueu cagant-vos en mi, per no haver fet res: calmeu-vos, encara no he acabat, que us veig venir) Aleshores, no sé si al dia següent o a l'altre, els meus companys aconsegueixen que vegui una birra amb ells (després de la feina ens reunim tots i fem el que a frança es tradueix com "fer la birra" o aixi XD) perquè estava amb un cabreig de la hostia per lo del pis i mon germà i un munt de coses més que ja no tenen sentit; i agafo un troç de paper de la feina, hi escric el meu numero amb el meu nom, vaig a la pizzeria (que està molt aprop de la feina) i li planto el telefon dient-li: "quest e per tue" i a pendre pel sac, surti i al girar el cap, la veig somriure pel sota el nas... Crec que aixo va ser dijous passat i ara som a dimecres i encara no ha trucat. En fi, mala sort, no em deprimeix, pero em sorpren que no hagi sabut analitzar bé les senyals... En fi, tothom té un punt feble i jo me n'he trobat un altre. A treballar-lo!
Moraleja: tot els excesos son dolents, pero les faltes/carencies son excessos invertits! A BEURE PER PERDRE LA VERGONYA!
PD: Bernat, recorda'm aixo mateix quan quedem, i et convido al vodka negre amb lima! YEAH!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada