"Fer
el cor fort i comentar-li a una noia que treballa al restaurant d'on
prens el dinar cada dia a la feina, si s'anima a venir amb tu a la
"mini-festa" sue fa ton germà aquestan it a casa seva; que ella et digui
que acaba a mitja nit (crec, al 80/100 que és aixo el que m'ha dit), tu
respondre-li que, quan sàpigues l'hora li comentaràs. Tornar unes hores
més tard amb la resposta i que el seu jefe com un gos guardià o un pare
gelos et pregunti que vols, li responguis que parlar amb ella i et
digui que ja parlaràs amb ella quan acabi de currar, quan la teva idea
era justament dir-li aixo mateix...
Realment aixo se'm dona fatal, pero se m'ha girat a favor meu! RETO SUPERADO!"
Amb un escrit com aquest portava la bona nova d'inici de "sexualitzacio" o com molta gent diria: "com en jofre es deixa de tonteries i s'acosta al polvo d'una *DENSORED* vegada".
Realment, la "festa" de mon germà em va sorprendre tan per la seva diversio com per la seva brevetat: totes dues van ser insuperables.
Gràacies al agent que va venir (amb qui vaig riure MOLT) i vaig menjar com a casa (cosa que sorprenenment em va fer sorgir una enorme nostalgia) i vaig descubrir una dada important, la qual he decidit no revelar fins corroborar la veracitat d'aquesta informacio d'or. Finalitzada la festa, vaig marxar a casa meva, vaigi ntentar dormir, va sonar l'alarma dient que havia d'anar a trobar la noia de l'escrit ambque he obert aquesta entrada i vaig arribar allà a 5 min. abans de mitja nit. Vaig esperar una estona, la vaig veure, li vaig picar al vidre (massa fluix pel que vaig veure en els següents intents) i a l'ultim i mes fort (que tampoc va ser titànic, que estava fregant i era de nit) ella va aixecar el cap i va fer un gest petit i lleig, com si estigues acostumada a que, de nit li fessin el mateix els borratxos o algo semblant. Acte seguit vaig esperar a que sorts uns minuts mes, pero demà (avui) currava i volia dormir.
Avui me l'he trobat al anar a buscar el dinar i li he pregutnat a quina hora va sortir. la seva resposta ha sigut que a la 1.00 i jo m'he rigut i l'hi he explicat la mitja hora que vaig passar en front del restaurant amb la porta tancada, i li he comentat que ja la convidaria a fer una birra un altre dia (que l'endemà tingui festa) i ella ha asentit; aixi que tot bé... crec.
En tot cas, qeuda demostrat, que és millor no pensar-hi massa i llestos.
AL TURRON!
PD: Ja sou molts els que em demaneu que folli d'una vegada i li dongui vida al blog, pero encara que no ho sembli faig tot el que puc, aixi que TRANQUILITAT siusplau. Gràcies! Una abraçada!
Realment aixo se'm dona fatal, pero se m'ha girat a favor meu! RETO SUPERADO!"
Amb un escrit com aquest portava la bona nova d'inici de "sexualitzacio" o com molta gent diria: "com en jofre es deixa de tonteries i s'acosta al polvo d'una *DENSORED* vegada".
Realment, la "festa" de mon germà em va sorprendre tan per la seva diversio com per la seva brevetat: totes dues van ser insuperables.
Gràacies al agent que va venir (amb qui vaig riure MOLT) i vaig menjar com a casa (cosa que sorprenenment em va fer sorgir una enorme nostalgia) i vaig descubrir una dada important, la qual he decidit no revelar fins corroborar la veracitat d'aquesta informacio d'or. Finalitzada la festa, vaig marxar a casa meva, vaigi ntentar dormir, va sonar l'alarma dient que havia d'anar a trobar la noia de l'escrit ambque he obert aquesta entrada i vaig arribar allà a 5 min. abans de mitja nit. Vaig esperar una estona, la vaig veure, li vaig picar al vidre (massa fluix pel que vaig veure en els següents intents) i a l'ultim i mes fort (que tampoc va ser titànic, que estava fregant i era de nit) ella va aixecar el cap i va fer un gest petit i lleig, com si estigues acostumada a que, de nit li fessin el mateix els borratxos o algo semblant. Acte seguit vaig esperar a que sorts uns minuts mes, pero demà (avui) currava i volia dormir.
Avui me l'he trobat al anar a buscar el dinar i li he pregutnat a quina hora va sortir. la seva resposta ha sigut que a la 1.00 i jo m'he rigut i l'hi he explicat la mitja hora que vaig passar en front del restaurant amb la porta tancada, i li he comentat que ja la convidaria a fer una birra un altre dia (que l'endemà tingui festa) i ella ha asentit; aixi que tot bé... crec.
En tot cas, qeuda demostrat, que és millor no pensar-hi massa i llestos.
AL TURRON!
PD: Ja sou molts els que em demaneu que folli d'una vegada i li dongui vida al blog, pero encara que no ho sembli faig tot el que puc, aixi que TRANQUILITAT siusplau. Gràcies! Una abraçada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada