El temps passa cada cop, més a poc a poc!

Dilluns vaig parlar amb l'home de la "feina" d'abril-maig, i sembla que tot vagi bé, ja que ha dit que amb la confi que li té a la noia que em deixa el pis i la feina, confiarà en mi. Dimarts, em vaig despertar a mitja nit per anar a vomitar i amb diarrea (sort que tinc el vàter al costat de la banyera) i vaig intentar tornar a dormir; ho vaig aconseguir fins la 1.30 que vaig repetir tot el procès. Quan va ser l'hora, em vaig aixecar i vaig anar a currar; agraeixo que els que hi eren, respectessin la meva decisio de treballar amb aquestes condicions. Vaig ajudar a un company que havia passat pel mateix dies abans (pero vaig descartar la infeccio, ja que no havia tingut cap mena de contacte amb ell, que recordes) i ell va tenir especial paciencia amb mi. finalment, vaig marxar sense dinar (no tenia gana i no volia vomitar just acabat de dinar) i vaig fer dormir una estona, vaig tornar a la feina i cap al final, van entrar unes noies espanyoles. Vaig recordar la primera i rossa perquè feia uns dies havia entrat a la tenda, havia preguntat si jo també era espanyol i va marxar, lo qual em va fer certa gràcia. Després van marxar dient que tornarien, i jo em vaig quedar amb el meu company de feina britànic, i em diu d'una manera que arribo entendre (si, per fi) que la sociabilitzacio és (MOLT) més senzilla de com la pinto jo; a lo que responc aconseguint el telefon de la noia en qüestio en quan tornen. Cincerament, poca importància té ja, com acabi aixo (ja que marxen demà dijous) ja he fet aquest pas, ja he començat a avançar, a aprendre. En fi, vaig trucar mon germà perquè haviem quedat per anar al cinema a veure la pelicula del Remi Gallard (ho sé, Bernat... ho sento.) i l'actualitzo, i en quan arribo a la part del telefon de la noia PAM la coneix. Merda. Ell comença a dirme que mai sabré fins a quin punt han arribat ells 2 (per saber fins on puc arribar jo, esclar) justament perquè vol que sem tregui aquesta collonada... Soc l'unic que no li agrada trepitjar el mateix terra que el seu germà? *sigh* en fi, recordant el tema de deixar-me anar, ho vaig deixar correr (amb la meva tipica dificultat) i vam anar al cinema i vam riure molt amb les escenes des de ben endavant respecte la pantalla! Feia molt que no veia disfrutar tant a mon germà...

Apartir d'aqui poca cosa més: aniré mes amb compte amb el que menjo (que és d'on crec que ha vingut aquest infern digestiu), i seguiré endavant; i si tot surt bé, tindré un ordinador DECENT a mitjants d'abril!

Una abraçada a tots/es!