Perdon por el... retraso?

Doncs molt a dir i poc que recordo perque encara és prou de mati, tot i que faré un esforç XD

Problemes amb la noia del pis (no donaré detalls que m'altero) el meu contracte acabava aquest mes de març, pero el jefe m'ha demanat que em quedi una setmana més (YEAH, perquè m'encanta aquesta feina i la pasta que em dona!). L'ordinador al final sembla que el tindré per la via més lenta que haviem pensat el meu informàtic (l'unic en qui confio cegament en aquestes coses... de fet, to lo relacionat amb aixo li paso la info o li faig les preguntes a ell) i jo. Us trobo a faltar, pero se'm fa paliable gràcies a la futura finestra informàtica que tindré d'aqui a poc per xerrar amb vosaltres ^^

Novetats? Doncs que l'altre dia, vaig anar a la pizzeria "de sempre" que regenta una italiana (que no sé perquè mon germà em va dir "tu mateix" el primer dia que la vaig veure) bastant jove, potser una mica més que jo. El detall es que té un ulls blaus preciosos només eclipsats per la bellesa dels seus pits, que no té cap inhibicio per insinuar a la feina juntament amb el seu pare, el seu germà i a vegades (no sé si es la mare o una germana, soc nefast amb les edats). Lo gracios del tema es que la pizzeria es buida de clients (cosa RARISIMA, la veritat) i em comença a parlar de la seva mala experiencia sentimental amb l'ultim dels seus ex (britanic vaig entendre... per què tothom li dona tanta importància al a nacionalitat d'una persona? no sabia que el mon fos tan separatista!). En fi que no vaig poder evitar donar-hi la meva opinio, ja que ella parlava de que no podia evitar ser molt pasional (al meu cap: "hm... ja van 2 posibles insinuacions... Aquesta vol algo o és cosa meva?") i que ell també ho va ser en 2 setmanes pero després es va desinflar. A lo que jo vaig respondre que està molt bé ser pasional (de devo: pasion a muerte), pero com més passio es dona, més selecio necesites fer, per la teva propia seguretat; es que és de logica!
En fi, em va escoltar el discurs, com jo havia fet amb ella (crec que el meu va ser mes llarg donat que encara no domino el frances del tot i l'italia... en fi, millor no parlar-ne hahahaha), i em va donar les gràcies i vaig marxar. (Per a aquells/es que estigueu cagant-vos en mi, per no haver fet res: calmeu-vos, encara no he acabat, que us veig venir) Aleshores, no sé si al dia següent o a l'altre, els meus companys aconsegueixen que vegui una birra amb ells (després de la feina ens reunim tots i fem el que a frança es tradueix com "fer la birra" o aixi XD) perquè estava amb un cabreig de la hostia per lo del pis i mon germà i un munt de coses més que ja no tenen sentit; i agafo un troç de paper de la feina, hi escric el meu numero amb el meu nom, vaig a la pizzeria (que està molt aprop de la feina) i li planto el telefon dient-li: "quest e per tue" i a pendre pel sac, surti i al girar el cap, la veig somriure pel sota el nas... Crec que aixo va ser dijous passat i ara som a dimecres i encara no ha trucat. En fi, mala sort, no em deprimeix, pero em sorpren que no hagi sabut analitzar bé les senyals... En fi, tothom té un punt feble i jo me n'he trobat un altre. A treballar-lo!


Moraleja: tot els excesos son dolents, pero les faltes/carencies son excessos invertits! A BEURE PER PERDRE LA VERGONYA!
PD: Bernat, recorda'm aixo mateix quan quedem, i et convido al vodka negre amb lima! YEAH!

Antes que correr, camino. Antes de caminar, gateo.

"Fer el cor fort i comentar-li a una noia que treballa al restaurant d'on prens el dinar cada dia a la feina, si s'anima a venir amb tu a la "mini-festa" sue fa ton germà aquestan it a casa seva; que ella et digui que acaba a mitja nit (crec, al 80/100 que és aixo el que m'ha dit), tu respondre-li que, quan sàpigues l'hora li comentaràs. Tornar unes hores més tard amb la resposta i que el seu jefe com un gos guardià o un pare gelos et pregunti que vols, li responguis que parlar amb ella i et digui que ja parlaràs amb ella quan acabi de currar, quan la teva idea era justament dir-li aixo mateix...

Realment aixo se'm dona fatal, pero se m'ha girat a favor meu! RETO SUPERADO!"


Amb un escrit com aquest portava la bona nova d'inici de "sexualitzacio" o com molta gent diria: "com en jofre es deixa de tonteries i s'acosta al polvo d'una *DENSORED* vegada". 
Realment, la "festa" de mon germà em va sorprendre tan per la seva diversio com per la seva brevetat: totes dues van ser insuperables.
Gràacies al agent que va venir (amb qui vaig riure MOLT) i vaig menjar com a casa (cosa que sorprenenment em va fer sorgir una enorme nostalgia) i vaig descubrir una dada important, la qual he decidit no revelar fins corroborar la veracitat d'aquesta informacio d'or. Finalitzada la festa, vaig marxar a casa meva, vaigi ntentar dormir, va sonar l'alarma dient que havia d'anar a trobar la noia de l'escrit ambque he obert aquesta entrada i vaig arribar allà a 5 min. abans de mitja nit. Vaig esperar una estona, la vaig veure, li vaig picar al vidre (massa fluix pel que vaig veure en els següents intents) i a l'ultim i mes fort (que tampoc va ser titànic, que estava fregant i era de nit) ella va aixecar el cap i va fer un gest petit i lleig, com si estigues acostumada a que, de nit li fessin el mateix els borratxos o algo semblant. Acte seguit vaig esperar a que sorts uns minuts mes, pero demà (avui) currava i volia dormir.

Avui me l'he trobat al anar a buscar el dinar i li he pregutnat a quina hora va sortir. la seva resposta ha sigut que a la 1.00 i jo m'he rigut i l'hi he explicat la mitja hora que vaig passar en front del restaurant amb la porta tancada, i li he comentat que ja la convidaria a fer una birra un altre dia (que l'endemà tingui festa) i ella ha asentit; aixi que tot bé... crec.

En tot cas, qeuda demostrat, que és millor no pensar-hi massa i llestos. 

AL TURRON!


PD: Ja sou molts els que em demaneu que folli d'una vegada i li dongui vida al blog, pero encara que no ho sembli faig tot el que puc, aixi que  TRANQUILITAT siusplau. Gràcies! Una abraçada!

El temps passa cada cop, més a poc a poc!

Dilluns vaig parlar amb l'home de la "feina" d'abril-maig, i sembla que tot vagi bé, ja que ha dit que amb la confi que li té a la noia que em deixa el pis i la feina, confiarà en mi. Dimarts, em vaig despertar a mitja nit per anar a vomitar i amb diarrea (sort que tinc el vàter al costat de la banyera) i vaig intentar tornar a dormir; ho vaig aconseguir fins la 1.30 que vaig repetir tot el procès. Quan va ser l'hora, em vaig aixecar i vaig anar a currar; agraeixo que els que hi eren, respectessin la meva decisio de treballar amb aquestes condicions. Vaig ajudar a un company que havia passat pel mateix dies abans (pero vaig descartar la infeccio, ja que no havia tingut cap mena de contacte amb ell, que recordes) i ell va tenir especial paciencia amb mi. finalment, vaig marxar sense dinar (no tenia gana i no volia vomitar just acabat de dinar) i vaig fer dormir una estona, vaig tornar a la feina i cap al final, van entrar unes noies espanyoles. Vaig recordar la primera i rossa perquè feia uns dies havia entrat a la tenda, havia preguntat si jo també era espanyol i va marxar, lo qual em va fer certa gràcia. Després van marxar dient que tornarien, i jo em vaig quedar amb el meu company de feina britànic, i em diu d'una manera que arribo entendre (si, per fi) que la sociabilitzacio és (MOLT) més senzilla de com la pinto jo; a lo que responc aconseguint el telefon de la noia en qüestio en quan tornen. Cincerament, poca importància té ja, com acabi aixo (ja que marxen demà dijous) ja he fet aquest pas, ja he començat a avançar, a aprendre. En fi, vaig trucar mon germà perquè haviem quedat per anar al cinema a veure la pelicula del Remi Gallard (ho sé, Bernat... ho sento.) i l'actualitzo, i en quan arribo a la part del telefon de la noia PAM la coneix. Merda. Ell comença a dirme que mai sabré fins a quin punt han arribat ells 2 (per saber fins on puc arribar jo, esclar) justament perquè vol que sem tregui aquesta collonada... Soc l'unic que no li agrada trepitjar el mateix terra que el seu germà? *sigh* en fi, recordant el tema de deixar-me anar, ho vaig deixar correr (amb la meva tipica dificultat) i vam anar al cinema i vam riure molt amb les escenes des de ben endavant respecte la pantalla! Feia molt que no veia disfrutar tant a mon germà...

Apartir d'aqui poca cosa més: aniré mes amb compte amb el que menjo (que és d'on crec que ha vingut aquest infern digestiu), i seguiré endavant; i si tot surt bé, tindré un ordinador DECENT a mitjants d'abril!

Una abraçada a tots/es!

Oportunitats que surgeixen i has d'agafar amb certa amargura.

Poca cosa a explicar: comença a fer calor, he vist la lluna a les 13.30, en ple dia... Lo més important és que he triat quedar-me. Amb molta  tristor, pero és la millor opcio que puc pendre, donada la situacio de pobresa, en la que encara estic. Us trobo a faltar MOLTISSIM, a tots, pero no m'és propici tornar, i en certa manera, em fot. La part positiva? Al pis no hi tinc ni rentadora ni nevera, pero tinc banyera (i mon germà no, de manera que ja ha acceptat la meva proposta de venir a relaxar-se quan vulgui hahahahaha). L'habitatge és petit, pero a mi m'agrada molt, m'hi veig vivint allà, m'hi sento comode; és em pis perfecte per tenir-hi un ordinador propi! hahahaha. La feina que possiblement m'agafaran (RES és segur, aixo ho he apres a les males, crec) és d'1 sola hora al dia, i és netejar, que no em desagrada i se'm dona bé. Em servirà per millorar el francès i practicar aixo de sociabilitzar-me (i sexualitzar-me), i és perfecte per trobar curru a l'estiu i forrar-me a base de bé (casi literalment hahahaha). Em queda poc temps a la biblio, aixi que seré breu: Us estimo i tinc MOLTES ganes de tornar-vos a veure.



PD: https://www.youtube.com/watch?v=BDyUOXXx_dQ

Con el mono... de muchas cosas!

Us trobo a faltar. Molt.

Vale, ara que ja ho he deixat anar, ja puc escriure normal! hahahahaha

Avui he somiat una escena de la vida real, que m'ha fet aixecar amb llàgrimes als ulls (deu estar de moda aixo de plorar perquè si, no sé). En el somni apareixien 4 persones molt importants per mi, 2 d'elles mon germà i ma mare (ha sigut molt breu i irrealmitzable, perquè el somni era a bcn i mon germà no hi torna ni fart de vi XD) i tenia un moment molt maco dolç i tendre amb tots 4, perquè era la 2a vegada que marxava de barcelona; lo ironic del somni es que jo era l'ultim en marxar.

En fi, mon germà m'ha passat la info d'una amiga seva que lloga el pis abril i maig per uns 250€, i ames amb una feina de unes 6 o 7 hores a la setmana on en treuria uns 200€... les perdues son de 50€ si aconsegueixo la feina respecta a l'enorme despesa que comportaria no nomes aguantar a bcn, si no tansols anar-hi (apart, aqui tinc mes probabilitats de trobar feina per l'estiu i potser l'hivern que bé). Realment el fot, perquè del que tinc més "mono" és de la meva gent, de vosaltres (com m'ha recordat el somni... JOFRE, NO PLORIS EN MIG DE LA BIBLIOTECA!!). També tinc ,ono de videojocs, i d'escriure, pero no tinc la MEVA llibreta d'escriure (si, nomes puc escriure a ma parts senceres (no idees sueltes, si no parts resumides o escenes del llibre) en AQUELLA llibreta; i de sarcasmes i moltes altres coses.

Crec que acceptaré la oferta d'aquesta amiga de mon germà, perque també se m'està retrassant la tramitacio de la seguretat social i necesito l'ordinador quan abans millor (perque a la biblio no està prohibit ficar un pen/USB a l'ordenata) i jo necesito anar actualitzant el CV (entre d'altres coses, of course). Pero sobretot el que mes necesito es tenir la ment OCUPADA d'alguna manera. Els que em coneixeu ja sabeu que és per evitar donar-li voltes al cap en exces! hahahahaha

Per variar, tinc la sensacio de que em descuido alguna cosa per explciar, pero no la recordo...

Com m'ha recordat mon germà a l'entrada anterior: es tracta de disfrutar, i encara que em costi, ho intentaré!


PD: estic pensant posar nom i cara al meu FB, pero augmentar-li la privacitat que no veigs... accepto idees, opinions i sutgerencies de tota mena.