dijous, 6 de febrer del 2014

A vegades penso, que penso massa...

Moltes coses m'he trobat en contra, com per exemple el fet QUE AQUI EL TECLAT TE LES TECLES CANVIADES. Pero que em costi escriure, es el menor dels meus "problemes"... El racisme es respira a l'ambien, i això SI em molesta, son 4 gats els que no et miren i\o et parlen com si et perdonessin la vida o amb fastig o com si tinguessis l'honor de respirar el mateix aire que ells!! Tot i això haig de seguir endavant... mes que res per la meva supervivencia hahahahaha.
Les noies, maquisimes, pero em sorpren lo poc que m'importa (i mes tenin en compte el meu temps de "sequia"). Ho atribueixo a la enorme por de trobar feina i pis abans del 16 de febrer.
M'he adonat que no tinc ni idea de francés i el fet de que ningu em corretgeixi no ajuda amb el meu odi a la gent... En fi; "no tots son iguals" es la meva unica esperança.
Si ja em costa fer amics en el meu propi idioma i en general... En un idioma extranger em sento com Dante a l'infern... Haig de trobar la manera de fer nous amics\gues per mi mateix... SOM-HI!! (No sé si la fe CEGA de mon germà que en soc capaç em convencera o seré jo el que finalment tingui rao i ho demostri (per desgracia) el diumenge que ve...
En els 2 primers dies m'he recorregut el poble sencer. Avui tinc una entrevista a un hotel... Espero de tot cor que m'agafin.

Poca cosa mes a dir (com a minim, positiva\agradable). Conectat des d'una "biblioteque"...

Jofre

3 comentaris:

  1. Lo del racismo ya me lo temía... qué decir que ya no sepas? Te mando todas las fuerzas del mundo. Piensa que tienes todos los buenos pensamientos de todos nosotros y te deseamos lo mejor. Estoy segura de que saldrás adelante aunque ahora todo se vea como el culo de un mandril. Un abrazo de esos empalagosos que tan poco te gustan. Cuídate mucho y suerte con la entrevista.

    ResponElimina
  2. Nen, m'agrada molt llegir-te! Ets un artista. L'aventura que has començat veig que no és senzilla però et convertirà en un home nou. Saps? A mi els guiris m'han agradat sempre molt. Como un dulce a un niño. Les diferències culturals són molt enriquidores. I l'adaptació a un nou país és tot un repte. Si em deixes donar-te un humil consell (dels 4.832.634 que suposo que ja hauràs rebut), quant més flexible mentalment siguis, més fàcil serà. Aquesta és la meva experiència. De tant bona que n'ha sigut, em casaré amb un d'ells. So, you never know...

    Estic contenta d'haver-vos retrobat en aquell casament i m'agradaria seguir llegir les teves periècies. Una abraçada! :)

    Marga

    ResponElimina
  3. Tot un crack. y bueno. es de esperar y más en la zona donde estas..por lo demás suerte...

    ResponElimina